dilluns, 26 de març del 2012

Les conclusions de la «Conferència de Barcelona» arriben demà la Parlament Europeu

Més de quaranta experts han debatut sobre aspectes tècnics i polítics de la propietat intel·lectual
La Societat d’Autors i Editors a Catalunya ha col·laborat aquest cap de setmana en la celebració de la «Conferència de Barcelona», unes jornades dedicades a la propietat intel·lectual i a les polítiques audiovisuals europees, que han organitzat conjuntament el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i l’Alliance Mondiale du Cinéma de Brussel·les. 
Demà dimarts, 27 de març, Pyrrhus Mercouris, comissari de la «Conferència de Barcelona», compareixerà al Parlament Europeu per portar les conclusions d’aquestes jornades, en les quals hi han participat més de quaranta experts. La trobada ha servit a advocats, productors i directors per debatre sobre aspectes tècnics i polítics de la propietat intel·lectual i del dret d'autor en el sector audiovisual, amb especial èmfasi en el nou marc legislatiu europeu, sense oblidar la lluita contra les descàrregues il·legals a l’Estat espanyol.
Els assistents a la Conferència es va comprometre a fer un seguiment i supervisar el debat que tindrà lloc al Parlament Europeu, sobre el Llibre Verd (Green Paper), que començarà dimarts que ve. També es va acordar participar en el qüestionari que proposa la Direcció General de la Competència i el de la Societat de la Informació, i publicar una proposta alternativa que ressalti el valor de l'audiovisual com un eix prioritari de la identitat i la cultura europees.
Per a un dels ponents de la conferència, John Crome, fundador del sindicat de Directors de Cinema de Gran Bretanya, exvicepresident de la FERA (Federation of European Film Directors) i actualment membre del Consell de Direcció de l’Alliance Mondiale du Cinéma de Brussel·les.: «No tenim cap dubte que el Col·legi de Directors, l’Aliança Mundial i les organitzacions i institucions han d'estar involucrats en el futur marc legislatiu per a l'audiovisual a Europa. En cas contrari, seran els poderosos interessos empresarials els que dictaran com es desenvoluparà el sector en el futur. A l'Aliança no veiem la necessitat que el mercat europeu sigui un mercat unificat, creiem en la diversitat cultural.»
John Crome també va animar «als directors espanyols a ser actius i fer propostes al qüestionari del Llibre Verd de la Comissió Europea». Per la seva part, Pyrrhus Mercouris, consultor per a temes europeus de l'Aliança Mundial, va assenyalar que «l'Agenda Digital Europea ha de contemplar amb determinació el finançament de la cultura i assegurar els fons necessaris per a l'audiovisual» i va destacar que, per a l'Aliança, «l'audiovisual és l'element essencial per al desenvolupament de la indústria digital».
Jordi Grau, vicepresident del Col·legi de Directors, va remarcar la necessitat de «la protecció legal de la propietat intel·lectual i del dret d'autor en la seva doble variant, l’econòmica i la moral».
El divendres 23 de març, en el marc de la jornada inaugural de la «Conferència de Barcelona», el president de l'Institut Buñuel de la Societat d'Autors i Editors Manuel Gutiérrez Aragón, va insistir en «la necessitat de fer pedagogia sobre la propietat intel·lectual», i es va mostrar «confiat a obtenir resultats pràctics» de la Conferència.
Per al president del Col·legi de Directors de Catalunya, Santiago Lapeira, «la mirada cap a Europa és imprescindible a curt i mig termini. No solament és una qüestió de mercat: hem de marcar-nos com a objectiu prioritari no perdre la nostra capacitat de tenir una mirada pròpia sobre els assumptes que ens afecten com a ciutadans i com a artistes. El nostre cinema és una manera de participar, des de la diversitat, en la cultura comuna europea. Assegurar la seva viabilitat i la seva visibilitat és una responsabilitat que no eludirem».
«Hem de treballar, no només i únicament en els temes de les ajudes europees, sinó, i molt especialment, en enfortir les polítiques que generin seguretat jurídica pel que fa a la propietat intel·lectual i al futur del cinema europeu» va afegir el President del Col·legi durant la clausura de la conferència.

Així mateix, Lluís Valentí, director del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, va anunciar que «el Col·legi crearà una comissió dedicada a la política audiovisual europea que desitja obrir a la resta del sector. En les properes setmanes ens entrevistarem amb les autoritats europees i els grups del Parlament Europeu per presentar-los les nostres propostes».
La col·laboració de la Societat d’Autors i Editors i el Col·legi de Directors de Catalunya

La Societat d’Autors i Editors dóna suport a l’associacionisme creatiu audiovisual d’entitats com el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, amb qui té establert, des de fa anys, un conveni de col·laboració. Aquest conveni es concreta en la promoció i difusió de l’obra cinematogràfica, el foment de la visibilitat de l’autoria audiovisual, la defensa de la propietat intel·lectual i els drets morals dels autors, així com la formació continuada en matèria audiovisual per part de la Fundació Autor.

El Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya té establert des de fa 15 anys el seu espai estable a la seu de la SGAE a Catalunya.



dijous, 22 de març del 2012

La Propietat Intel·lectual eix de la Conferència de Barcelona que comença demà

El Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya i la Alliance Mondial du Cinéma de Brussel•les, organitzen amb la col•laboració de la Societat d’Autors i Editors a Catalunya, la Conferència de Barcelona, unes jornades dedicades a la propietat intel•lectual i les polítiques audiovisuals europees. Amb l’horitzó dels canvis legislatius i estructurals del nostre sector en els propers cinc anys, i el debat sobre l’aplicació dels drets d’autor, hem cregut convenient contrastar l’opinió dels experts posant en valor la defensa de la propietat intel•lectual, el foment del talent i la consolidació d’una veritable i efectiva política europea de l’audiovisual. Les jornades tindran lloc el divendres 23 de març (Conferència Inaugural a les 18,00 hores) i dissabte 24 (Workshops) a la seu de la Societat d’Autors i Editors a Catalunya. (Passeig de Colom, 6)


Els objectius de les jornades són:
· Obtenir documents concrets de treball, per tal de participar en el debat de la futura política cultural europea referent a l’Audiovisual, molt especialment en aquells aspectes que es refereixen a la Propietat Intel·lectual i el Dret d’Autor.
· Sensibilitzar als directors i al sector audiovisual a Catalunya de la necessitat de participar en el disseny del marc legislatiu cultural europeu.
·  Obrir un espai de pensament i acció pel que fa a la pro activitat dels autors, especialment del directors en els temes europeus.
Organitzadors 
·    La Alliance Mondial du Cinéma, amb seu a Brussel·les actua des de el 2008 com a consultora de les polítiques audiovisuals i culturals europees i es especialment activa en la defensa del dret d’autor i de la propietat intel·lectual. 
·    El Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya és una organització professional que des de l’any 1984 ha manifestat una clara vocació europea (és des de la seva fundació membre de la FERA) i ha participat en trobades i seminaris europeus (Assises de l’Audiovisuelles de Paris entre d’altres) per ajudar a construir una política audiovisual europea favorable als creadors.
El temari
El dret d’autor i la Propietat Intel·lectual en el marc de la política audiovisual europea configuren l’eix central de les jornades, que es desenvolupant en l’àmbit de: la Conferència i els workshops.
La Conferència A la sessió denominada Conferència, que obre les jornades,  (divendres a les 18.00h), es presentaran els tres eixos temàtics: -Les obres orfes. El futur de la propietat intel·lectual -El nou “Green paper” i l’Agenda europea. -El futur de les Societats de Gestió-El factor pirateria
El ponent serà el senyor Phyrrus Mercouris, consultor per assumptes europeus de la World Cinema Alliance i del Sindicat de Guionistes de la Gran Bretanya.ntervindran: Manuel Gutiérrez Aragón (Instituto Buñuel de la Sociedad de Autores i Editores) , John Crome (Alliance Mondial du Cinéma), Jordi Grau  i Santiago Lapeira (Col·legi de Directors i directores de Cinema de Catalunya) i es presentarà la agenda catalana pels propers mesos.
Los workshops

Dedicant uns temps predeterminat a cada tema (obres orfes, política audiovisual europea i societats de gestió) els workshops tenen la finalitat de debatre els temes de la agenda europea, i obtenir un document útil i concret de treball. Els participants inscrits poden participar en el debat.

Horaris i sessions Divendres 23  18.00h. La Conferència. Dissabte 24.      11.00h.  Workshop A .La Agenda Digital.(Green Paper, Obres orfes i ajuts estatals) 12.00h.Workshop B. Les societats de gestió i el futur de la Propietat Intel·lectual 13.00h. Redacció del document de conclusions.








dimecres, 21 de març del 2012

Antón Reixa presenta candidatura a les properes eleccions de la SGAE

La importància que pels directors de cinema tenen les properes eleccions a la Societat General d’Autors i Editors el 26 d’abril , ens ha marcat l’objectiu d’obrir un canal d’informació per tal de seguir les propostes de les candidatures i fomentar la participació dels directors i les directores catalanes en aquest procés.
Lluís Alcarazo, Enric Gomà i Gerard Quintana són alguns dels companys
de Catalunya, que acompanyen a Antón Reixa en la seva candidatura (Foto: El Periódico)



La candidatura AUNIR (socios y socias por la refundación) va presentar a Barcelona el seu programa. El president del Col·legi, Santiago Lapeira, va assistir a la reunió on els companys catalans que formen part de la candidatura, i el mateix candidat Antón Reixa van explicar els seus compromisos electorals. Aquest és el document de treball que es va fer públic:

ELS COMPROMISOS DE AUNIR
1.      Transparència en la gestió
Compromís de millorar la recaptació per augmentar el repartiment mitjançant un pla de transparència, austeritat i racionalització de la despesa que permeti reduir el descompte per administració. Compromís de sotmetre a votació de la assemblea general, en un termini màxim de sis mesos, la redefinició de les facultats i competències del president i el consell de direcció, els mecanismes de control intern i intervenció, i els criteris de selecció de la plantilla executiva nova mitjançant convocatòries obertes. A més,  essencial el compromís d’arbitrar un protocol de tutela amb l’organisme regulador governamental i de reformar integralment els estatuts en un termini màxim de dos anys, amb un procés programat de ponències i període d’esmenes.
2.      Transparència en el repartiment
Compromís d’activar els mecanismes d’identificació i repartiment del fons de “pendents” d’assignació. El romanent que quedi sense identificar s’aplicarà directament al manteniment dels serveis assistencials de la Fundació Autor, a rebaixar el descompte d’administració i/o a un repartiment addicional compensatori. També es revisaran i divulgaran entre els socis de manera clara i comprensible els criteris de mesura i repartiment. Es reconeixeran els interessos legítims de cada grup professional d’autors fomentant la solidaritat interdisciplinària i intercol·legial dels socis i les sòcies. Es crearà la figura del “Defensor del soci”. En el procés que s’obre, cap soci ha de témer pels seus drets consolidats. Una SGAE més transparent redundarà en la millora de les recaptacions i increment de les liquidacions.
3.      Territorialitat i participació
Compromís de fomentar els mecanismes de participació horitzontal, omplint de contingut i funcions els comitès professionals i, principalment, els territorials, amb mecanismes electius de representació, proximitat i coordinació executiva amb la junta directiva. Compromís de convocar assemblees generals per col·legis cada any per tractar els afers específics.
4.      Reestructuració del deute d’Artèria
Compromís de reestructurar de forma planificada el deute de la Xarxa Artèria, no rendible econòmicament ni socialment. Compromís de rellançar les funcions d’assistència, formació i promoció de la Fundació Autor, amb atenció especial a les relacions amb Europa i Llatinoamèrica.
5.      Serveis assistencials
Compromís d’augmentar quantitativament (amb diners) i qualitativament (amb gestió i tècnics en treball social) el fons d’assistència social. Compromís de reactivar la Mutualitat i la contractació d’una pòlissa multirisc per a qualsevol soci o sòcia amb recaptació.
6.      Suport a les associacions professionals i formació
Compromís de donar suport i col·laborar, a través de la Fundació Autor, amb les associacions independents de creadors/dores i implementar les activitats i beques de formació i divulgació del dret d’autor.
7.      Programes específics per a autores i talents joves
Compromís d’activar el Programa Autora per superar el dèficit de dones a la SGAE (actualment només un 18% de la massa social) amb activitats divulgatives i promocionals. Compromís d’activar el Programa Menys 35 per promocionar i promoure la identificació i participació a la SGAE dels socis i les sòcies actuals i futurs menors de 35 anys.
8.      Entorn digital
Compromís d’activar al màxim la instrumentació de la implantació i regularització del dret d’autor amb tots els agents del mercat i operadors dels nous models de negoci a la xarxa amb diàleg, gestió R+D+I.
9.      Revisió de pràctiques comercials i relacions institucionals
Compromís de reconduir les pràctiques comercials que afecten particulars, petites empreses i iniciatives sense ànim de lucre, tenint tractes directament amb la xarxa comercial, actualment d’autònoms, potenciant la figura del “Defensor del Client” i activant la “finestreta única” de recaptació (OCR Organisme Comú de Recaptació)
10.  Posicionament de marca i relacions institucionals
Compromís de recuperar, des de la nostra independència, la bona relació amb partits parlamentaris, institucions i altres entitats de gestió, per vertebrar campanyes de comunicació que donin valor al dret d’autor davant la ciutadania, amb pedagogia, fermesa i humilitat, com un servei útil a la societat i als usuaris i una garantia d’independència i llibertat de la creació cultural.

divendres, 9 de març del 2012

En record de Miquel Iglesias Bonns

Avui a les 16.15h, té lloc la cerimònia de comiat del nostre col·lega MIQUEL IGLESIAS, al Tanatori de Les Corts. Tenia 96 anys. La carrera del veterà cineasta Miguel Iglesias Bonns, va esta...r vinculada sobretot al gènere policíac i de terror, amb títols com "El fugitivo de Amberes" (1954), "El cerco" (1955), "Destino: Estambul" (1967), "La maldición de la bestia" (1975), "Presagi" (1970) o "Barcelona connection" (1987).
Iglesias (Barcelona, 1915) va començar la seva carrera a la fi dels anys 40 i, en els seus prop de cinquanta anys de trajectòria professional, va dirigir 42 pel·lícules.


En record: Entrevista publicada a l'edició digital del fanzine JUDEX.

www.judexfanzine.net/v2/fitxa.php?id=1493

Marta Torres | Entrevista a Miguel Iglesias Bonns:

“Nací director”


Miguel Iglesias Boons (Barcelona, 1915) abandona la sala de proyección del Cryptshow Festival con paso algo inseguro. Acaban de proyectar La maldición de la Bestia (1975) frente a un nutrido grupo de fans incondicionales del terror y de Paul Naschy, que en la película interpreta a un hombre lobo. El director del festival ha decidido que el encuentro con Iglesias Bonns será más cómodo en el bar del Ateneu donde han montado a toda prisa un set compuesto por una mesa negra rodeada de carteles de la película. Allí se sientan ahora el anciano director y el director de fotografía de la película, Tomàs Pladevall, rodeados por unos cuantos aficionados.
La maldición de la bestia tuvo más éxito fuera de España que dentro”, explica Miguel Iglesias a la audiencia, concretando lo que era un hecho común en la mayoría de las producciones de género de la época, en su mayoría exploitations comerciales hechas con pocos recursos y mucha imaginación que querían aprovechar el éxito de sus hermanas mayores made in USA -La maldición de la bestia, por ejemplo, se rodó en cinco semanas y en escenarios cercanos a Barcelona-. “Me han llamado de la televisión francesa y hasta de Bélgica”, y añade, no sin humor, “esta película es como un niño feúcho, nos gusta más ahora que ha crecido que cuando la hicimos”.
Pone algunos ejemplos: “cuando se pasó en el festival de Sitges hace un tiempo, el productor (José Antonio Pérez Giner) me dijo ‘No te enfades si la gente se ríe’, pero en lugar de eso se pusieron en pie y aplaudieron”.
Parte del mérito de esta película es la fotografía, apunta un oyente.
Miguel Iglesias: Es verdad, y además son todo decorados naturales. La cueva de las mujeres lobo, por ejemplo, era una cueva real de Sant Quintí de Mediona…
Tomàs Pladevall: Yo acababa de salir de la Escuela de Cine y ésta era mi tercera película.
¿Se rodó una versión para España y otra para el extranjero?
Miguel Iglesias: No, La maldición de la bestia es versión única. No le falta ni le sobra metraje.
¿Qué recuerda de Paul Naschy?
Miguel Iglesias: recuerdo una anécdota que pudo acabar en drama. Estábamos rodando en el Garraf y el especialista en maquillaje quiso retocarlo, así que se marchó con él a una casa cercana. A la vuelta, venían con prisa en un coche, con Paul Naschy ya maquillado como hombre lobo y asustaron a un ciclista, que acabó cayendo por una cuneta. Pasó algo parecido en Tarzán y el misterio de la jungla (1973), con José Luis Ayestarán caracterizado de Tarzán en una cabina telefónica. Rodábamos en Vallvidrera (Barcelona) y de esta guisa se lo encontró un recolector de setas… Jose Luis lanzó el grito de Tarzán y creo que el pobre hombre todavía está corriendo (rie).
No obstante, su cine más reconocido es el policíaco, en concreto el cine criminal barcelonés, y sobretodo su película El cerco (1955)
Miguel Iglesias: El cerco estaba inspirada en un libro escrito por un comisario del cuerpo criminal de la policía de Barcelona. Tuve que avisar a la jefatura de que me disponía a hacer esta película y ellos me colocaron dos asesores policiales. No me dejaron rodar tranquilo. Cuando terminé la película tuve algunas críticas negativas, sobretodo de Madrid. Decían ‘Este hombre se ha creído que las calles de Barcelona son las calles de Chicago’.
***
El grupo de aficionados ha desaparecido y decidimos convertir la mesa redonda en una entrevista. Repasando su filmografía en IMDB, que recoge nada menos que 39 películas de todo género, he encontrado una extraña coproducción yugoslava de nombre impronunciable. Aprovecho para preguntar:
¿Ha trabajado alguna vez en Yugoslavia?
Miguel Iglesias: Nunca en mi vida.
Tomàs Pladevall: Es casi imposible, Yugoslavia era un país comunista y nosotros, no.
Miguel Iglesias: He trabajado en Turquía (Destino: Estambul 68), en Paris… pero nunca en Yugoslavia
(Decido cambiar de tema). Miguel Iglesias Boons empezó a hacer cine de manera autodidacta. De formación musical y con experiencia en el teatro amateur, el ahora director empezó haciendo sus propios cortometrajes, hasta que en 1940 creó la productora Atenea Filmes.
Ha creado varias productoras, ¿se siente a gusto trabajando de director y productor?
Miguel Iglesias: Soy un malísimo productor, ya que domina en mí el director. En Carta a una mujer el protagonista es director de orquesta… mi parte de director se gastó 25.000 pesetas en alquilar el Palau de la música y otras 220.000 en contratar a una orquesta… mi parte de productor pensó que hubiera sido lo mismo para la historia, y más económico, que el protagonista fuera pianista… o flautista (ja, ja).
Empezó produciéndose a si mismo. No siguió el camino habitual de la época que mandaba ser ayudante de dirección antes que director…
Miguel Iglesias: Yo nací siendo director… y sí que fui ayudante de dirección, pero cuando ya había sido director, por ejemplo en Muerte en Primavera (1965) de Miguel Iglesias…. ¡Vaya!
¿Qué?
Miguel Iglesias: ¡Claro! ¡Primavera Mortal! ¡La mitad se rodó en Yugoslavia! Resulta que esta película adapta al cine una novela muy conocida en Europa del Este. El escritor, muy famoso en la época, Lajos Zilahy, quiso producir la película, que pasaba entre Yugoslavia y España. Primero rodó la parte yugoslava y después se puso en contacto conmigo. Me llamó para que fuera al Ritz a verle… estaba mal de la cabeza. Al segundo día de rodaje lo quise dejar y me envió a sus abogados…

dimecres, 15 de febrer del 2012

Manifest en Defensa dels mitjans de comunicació públics catalans

14 de febrer de 2012
El Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya ha manifestat la seva adhesió a la Plataforma en Defensa del Servei Públic de Ràdio i Televisió de Catalunya.

MANIFEST EN DEFENSA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS CATALANS

NECESSITEM ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS CATALANS,  I ELS VOLEM POTENTS
En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació públics s’han constituït per facilitar l’exercici ple de la llibertat d’expressió, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el pluralisme ideològic i, d’aquesta manera, garantir la cohesió social d’una opinió pública formada i informada.
A Catalunya, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) conformen des del 1984 un grup de comunicació capdavanter, modern i innovador, amb una reputació nacional i internacional esplèndida, pel que fa a la qualitat de la seva programació, avalada pels premis i distincions obtingudes durant la seva trajectòria.
Des de l’inici de la crisi, TV3 i Catalunya Ràdio treballen amb pressupostos austers i de contenció de despeses, però malgrat això, continuen mantenint el lideratge d’audiència i són els mitjans més ben valorats pels ciutadans. Com a conseqüència, tenen un arrelament social que s’evidencia, per exemple, en els índex d’audiència dels programes informatius, en l’èxit social del Club Super3 o en la capacitat de mobilització demostrada per La Marató de TV3. Aquest arrelament serà encara més profund quan més lluny es mantingui dels poders polítics i econòmics.
Motor de la indústria cultural i audiovisual catalana
La CCMA és una de les millors i més barates corporacions de comunicació públiques d’Europa. Cada ciutadà destina prop de 40 euros l’any a canvi de 8 canals de TV (TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3, 3XL, TV3CAT i TV3HD), 4 emissores de ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat fm i Catalunya Música) i fins a 13 portals d’internet de diferents temàtiques.
Els recursos destinats als mitjans de comunicació públics no són una despesa, sinó una inversió per a la normalització de la llengua, la qualitat democràtica del país, la cohesió social i l’expansió cultural de continguts.
Sense una CCMA potent, la indústria audiovisual i cultural catalanes es veurien profundament afectades, fins al punt de posar en risc la continuïtat de productores, distribuïdors, actors, estudis de doblatge, discogràfiques, editorials, clubs esportius…  La pèrdua d’aquests sectors, representaria també per a Catalunya la pèrdua de la seva projecció internacional, per la fuita de talent i emprenedoria.
Ofensiva privada per afeblir els mitjans públics
Per contra, determinats grups de comunicació privats que ambicionen la publicitat i les audiències que avui tenen els mitjans públics, pretenen estendre la fal·làcia que els recursos destinats a TV3 i Catalunya Ràdio són desproporcionats, mentre ells gaudeixen de substancioses subvencions públiques per fornir beneficis privats, una xifra desconeguda per al gruix de la població. A més, la concentració dels mitjans de comunicació privats en conglomerats empresarials està eliminant el debat democràtic i esborrant els referents cívics i culturals entorn dels quals s’articulen les societats nacionals.
 Espai públic de comunicació representatiu i potent
Davant d’això es fa més necessària que mai l’existència d’un espai públic de comunicació que garanteixi una relació virtuosa entre els seus professionals i la societat i que compti amb el suport dels representants democràticament elegits.
La CCMA constitueix avui una eina imprescindible per a la supervivència del país com a poble amb una llengua diferenciada, ja que la cultura catalana és pràcticament inexistent en el sistema comunicatiu espanyol. Amb la CCMA els ciutadans de Catalunya gaudeixen d’un punt de vista solvent en molts temes que no tenen els ciutadans d’altres parts de l’estat espanyol.

dimecres, 25 de maig del 2011

Adolfo Quibus estrena "El seté sentit"

Entrevista publicada per José L. Pérez en el blog http://www.elnuevoparquet.com/
J.L.P ¿Cómo y cuando nace el proyecto “El seté sentit”?
Adolfo Quibus: Nace de un programa de radio, “Hoy es cine”, que tuve el gusto de dirigir en más de 200 programas, luego en un encuentro con mi amigos José María Nunes.
J.L.P ¿Cuándo conociste a Nunes?
A.Q: Lo conocí hace mucho tiempo, pero la gran amistad que nos unió más estrechamente fue justo antes de que rodase “Amigogima”, y desde ahí ya no perdimos el contacto
J.L.P ¿Cuándo se rodó “El seté sentit”? ¿dónde?
A.Q: Se rodó en la casa de Barcelona del mismo Nunes y posteriormente a su fallecimiento rodamos las escenas con José María Blanco, en la sede de la SGAE de Barcelona.
J.L.P ¿Qué crees que destacaba en la personalidad del gran Nunes?
A.Q: Hay que ver la película o haberlo conocido, pero esta película servirá para que todos aquellos que no lo conocieron lo hagan y revisiten su obra, que merece un punto y aparte en nuestro cine.
J.L.P ¿Qué películas de Nunes crees que son las mejores?
A.Q: Creo que de Nunes hay que verlo todo, porque es un creador genial, diferente. Sin embargo citaría “Noche de vino tinto”, pues es lo primero que vi de él y me impactó tanto que me siento orgulloso de haber podido contar con su amistad y aprender de su sabiduría.
J.L.P En el documental aparece José María Blanco ¿cómo definirías su colaboración con Nunes?
A.Q José María es y siempre será el alter ego de Nunes.
J.L.P ¿La película se rodó en formato 35 mm, digital o mixto?
A.Q: En digital, aunque los fragmentos de las primeras películas de Nunes son en 35 mm.
J.L.P ¿Qué es lo que más te interesó a la hora de hacer la peli?
A.Q: Dar la imagen auténtica y verdadera de un cineasta grande, diferente e inimitable, él es a nuestro país lo que Godard al suyo.
J.L.P ¿Se ha hecho con algún tipo de subvención?
A.Q: A mí nunca me ha subvencionado nadie, y soy de los que creo que habría que subvencionar la exhibición, dar la posibilidad de que nuestras películas lleguen al público, cosa que es muy difícil. Hay cantidad de películas que nunca se estrenan y te aseguro que las hay muy interesante.
J.L.P Recomienda directamente a la audiencia los motivos por los que la gente debe ver tu documental.
A.Q: Nunes, Nunes y Nunes, no haberlo conocido es un pecado mortal.
J.L.P ¿Qué aficiones tienes?
A.Q: El cine, el teatro, la literatura y la música.
J.L.P Para cerrar, se que tienes varios proyectos en marcha, háblanos de eso.
A.Q: Terminar “Mi amigo el alzheimer”, estrenar “Diegesis”  y así terminar esa trilogía de documentales. Luego rodar una comedia: “Los tres días del cangrejo” y una de terror psicológico “Catatimia”… Luego lo que el cuerpo aguante, y por supuesto crear las casas del audiovisual que serán lugares de acogida para aquellos profesionales que al llegar a mayores se encuentren sin recursos y que aún pueden enseñar a los más jóvenes, bueno otro día te lo cuento.
J.L.P De acurdo, cuándo quieras. ¡Hasta pronto!
A.Q: ¡Muchas gracias, ya seguiremos hablando, José!
                          José López Pérez

dijous, 14 d’abril del 2011

Nova seu de l'Acadèmia del Cinema Català

Ahir es va inaugurar la nova seu l'Acadèmia del Cinema Català i " l'Espai Nunes", una sala d'actes dedicada al director J.M.Nunes. Joel Joan president de l'Acadèmia i Ramón Muntaner director de l'àrea meditarrànea de l'SGAE, van presidir l'acte de presentació. La sala d'actes i exposicions es va obrir amb una selecció de peças de la col·lecció cinematogràfica Queraltó. Van ser presents, entre d'altres, Fèlix Riera, director de l'ICIC,  Santiago Lapeira, president de Col·legi de Directors de Cinema i una representació de l'Acadèmia espanyola.

dimecres, 6 d’abril del 2011

"Catalunya Cinema" una setmana per celebrar l'èxit del cinema català

Catalunya Cinema és una setmana per celebrar l’èxit del cinema català. Una festa que tots hem fet possible i en la qual ara tots podrem participar. Els cinemes de 9 poblacions de Catalunya faran sessions especials amb pel·lícules d’autor i d’èxit de públic i, un cop acabada la projecció, els protagonistes del film (directors, actors, productors…) compartiran la seva experiència amb el públic.
Catalunya Cinema obre també una porta cap al debat i la reflexió amb la celebració d’una taula rodona on participaran els directors de les pel·lícules. "Herois", "Pa Negre", "Elisa K", "Bicicleta, cullera, poma", "Aita", "La mosquitera", "Buried", "Bruc", "Conocerás al hombrede tus sueños", i "Viatge màgic a Àfrica" es podràn veure en aquesta mostra.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Premis a Nantes pel cinema català

"La Mosquitera" d'Agustí Vila
"Pa negre" ha aconseguit el premi del jurat al millor film en el certamen dedicat al cinema espanyol de Nantes, que ha atorgat una menció especial a "Elisa K" de Judith Colell i Jordi Cadena. El jurat, ha estat presidit pel exdirector del Festival de Sant Sebastià, Mikel Olaciregui. El jurat juvenil es va inclinar per l'última pel·lícula d'Alex de l'Església, 'Balada trista de trompeta', i per 'La "mosquistera", d'Agustí Vila, film al que va dedicar un menció especial.

dilluns, 4 d’abril del 2011

"Catalunya Über Alles! i "Al final de la escapada" triomfen a Màlaga.

"Catalunya Über Alles" dirigida per Ramon Termens ha obtingut el premi especial del jurat i "Al final de la escapada" dirigida per Albert Solé, el premi del públic al Festival de cinema espanyol de Màlaga.

Palmarès del Festival de cinema espanyol de Màlaga

Palmarès del festival de Màlaga:
PREMIO CIUDAD DE LA LUZ A LA MEJOR PELÍCULA “BIZNAGA DE ORO”,
Cinco metros cuadrados, de Max Lemcke
PREMIO ESPECIAL DEL JURADO “BIZNAGA DE PLATA”
Catalunya úber alles!, de Ramón Termens
BIZNAGA DE PLATA PREMIO DEL PÚBLICO
Al final de la escapada, de Albert Solé.
PREMIO AL MEJOR MONTAJE “BIZNAGA DE PLATA”
Ángel Hernández Zoido, por ¿Para qué sirve un oso?
PREMIO AL MEJOR VESTUARIO “BIZNAGA DE PLATA”
Saoia Lara, por Arriya
PREMIO FOTOFILM DELUXE A LA MEJOR FOTOGRAFÍA “BIZNAGA DE PLATA”
Gaizka Bourgevad, por Arriya
PREMIO A LA MEJOR BANDA SONORA ORIGINAL “BIZNAGA DE PLATA”
Bingen Mendizábal, por Arriya
PREMIO ALMA AL MEJOR GUIONISTA NOVEL “BIZNAGA DE PLATA”
Enrique Otero y Miguel de Lira, por Crebinsky
PREMIO EGEDA FILMOTECH AL MEJOR GUIÓN “BIZNAGA DE PLATA”, DOTADO CON 6.000 EUROS
Pablo Remón y Daniel Remón, por Cinco metros cuadrados
PREMIO AL MEJOR ACTOR DE REPARTO “BIZNAGA DE PLATA”
Jorge Bosch, por Cinco metros cuadrados
Mención Especial a Babou Cham, por Catalunya über alles!
PREMIO A LA MEJOR ACTRIZ DE REPARTO “BIZNAGA DE PLATA”
Geraldine Chaplin, por ¿Para qué sirve un oso?
PREMIO AL MEJOR ACTOR “BIZNAGA DE PLATA”
Fernando Tejero, por Cinco metros cuadrados
PREMIO A LA MEJOR ACTRIZ “BIZNAGA DE PLATA”
Begoña Maestre, por Arriya
PREMIO A LA MEJOR DIRECCIÓN “BIZNAGA DE PLATA”
Tom Fernández, por ¿Para qué sirve un oso?
Asimismo, se han concedido los siguientes premios:
BIZNAGA DE PLATA PREMIO DE LA CRÍTICA
Cinco metros cuadrados, de Max Lemcke
PREMIO FNAC BIZNAGA DE PLATA PREMIO DEL PÚBLICO
Amigos de Borja Manso y Marcos Cabotá.
PREMIO ESPECIAL DEL JURADO JOVEN A LA MEJOR PELÍCULA
Catalunya über alles!, de Ramón Termens
SECCIÓN OFICIAL DOCUMENTALES
BIZNAGA DE PLATA AL MEJOR DOCUMENTAL
DOTADO CON 10.000 EUROS
Circo, de Aaron Schock
BIZNAGA DE PLATA SEGUNDO PREMIO, DOTADO CON 5.000 EUROS
Al final de la escapada, de Albert Solé
BIZNAGA DE PLATA PREMIO ESPECIAL DEL JURADO
El casamiento, de Aldo Garay
MENCIÓN ESPECIAL DEL JURADO
Un rey para la patagonia, de Lucas Turturro

Enviar

divendres, 1 d’abril del 2011

Xavier Atance, president de PROA


Xavier Atance

Des del dia 1 d'abril, Xavier Atance, en sustitució de Jaume Ferrús, ocuparà la presidència de Productors Audiovisuals Federats (PROA) en representació de l'associació Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), que igualment encapçala. Atance ja havia ocupat el càrrec quan es va formar l’associació fa dos anys i mig.

Cinema espanyol a Londres


Homar, Rueda i Morales al rodatge del film

Avui divendres comença la primera edició del London Spanish Film Festival Spring Weekend. Com a preàmbul de la setena edició del festival, que tindrà lloc el proper mes de setembre, el festival ha programat un cap de setmana de pel·lícules espanyoles que s'estrenaran a Regne Unit als cinemes Lumière de South Kensington aquest divendres, dissabte i diumenge. Guillem Morales obrirà el cap de setmana amb el seu intens thriller "Los ojos de Julia", protagonitzat per Belén Rueda, que s'ha desplaçat a Londres. Entre d'altres títols, Agustí Vila presentarà "La mosquitera" i Edmon Roch "Garbo, el espia".

dijous, 31 de març del 2011

Isaki Lacuesta estrena al Festival de Màlaga

Isaki Lacuesta ahir va estrenar "La nit que no acaba" al Festival de Màñaga, en la secció oficial, fora de concurs. Anit també va rebre el premi Eloy de l'Església. Pel director :"És una pel·lícula molt de muntatge, en la qual partim de la barreja d'imatges de la pròpia Ava, que dialoga amb si mateixa de gran i de jove. És una pel·lícula que també ens parla del pas del temps, perquè en el fons aquesta generació és la primera que ha envellit enfront de les càmeres. La idea era explicar la vida de Ava Gardner, l'actriu i la persona; però també alhora com canvia l'Espanya a la qual ella viu"

dimecres, 30 de març del 2011

Lluís Miñarro rebrà l'homentage del Festival de Las Palmas de Gran Canària


Lluís Miñarro

El 12º Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària ret homenatge a un dels productors  del cinema d'autor més interessant realitzat al nostre país en l'última dècada, Luis Miñarro. Miñarro, que a més ha dirigit i escrit dos llargmetratges, "Familystrip" (2009) i Blow Horn (2009), tots dos projectats en aquest festival, rebrà l'homenatge del certamen en la gala de clausura, el dissabte 9 d'abril. Miñarro destaca a més per produccions no espanyoles dirigides per autors de primer nivell, com el centenari portuguès Manoel d'Oliveira o el cineasta de culte de l'última dècada, el tailandès Apichatpong Weerasethakul., director de "Uncle Boonmee recorda les seves vides passades", Palma d'Or en el Festival de Cannes.

dilluns, 28 de març del 2011

Oristrell, Roch i Coll al "Festival de Cine Español de la India"

El VI Festival de Cinema Español en l'Índia se celebrarà des d'aquest dilluns i fins al proper 3 d'abril a les ciutats de Nova Delhi i Pune, on es projectaran 12 pel·lícules seleccionades d'entre les nominades als Premis Goya en anys anteriors. "Tres Dies amb la Famíli"', de Mar Coll; "Dieta Mediterrània", de Joaquín Oristrell i "Garbo, l'Espia", de Edmon Roch, participen al Festival. El 29 de març tindrà lloc una recepció en la residència de l'Ambaixador d'Espanya en l'Índia i, en aquesta mateixa jornada, se celebrarà una taula rodona sobre la col·laboració Espanya-Índia en la indústria de cinema i que comptarà amb la participació del director de l'ICAA, Carlos Quadres, i dels seus homòlegs indis.Fins a Índia s'han desplaçat les actrius Elena Anaya, Marta Etura i Lola Dueñas, el director i productor Edmon Roch i la productora Beatriz de la Gándara, els qui estaran acompanyats pel director d'ICAA,  i el director de la Casa de l'Índia, Guillermo Rodríguez.

dissabte, 26 de març del 2011

Comença el Festival de Màlaga

C.Torras presenta "Open 24h" a Màlaga
Avui comença lel XIV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga. La gala inaugural serà a dos quarts de nou en el Teatre Cervantes. Onze pel·lícules es disputaran la Biznaga d'Or en la secció oficial de llargmetratges.
Aquest any, el jurat ho presideix el director Vicente Aranda presideix el jurat format per Daniel Sánchez Arévalo,Verónica Forqué, Silvia Abascal i Carlos Bardem. En Zona Zine, secció dedicada a les pel·lícules independents, competeixen aquest any sis produccions, i en la secció oficial de documentals, 14 treballs. El directors catalans Carles Torras, Isaky Lacuesta i Ramon Termens presenten las seves darreres produccions al Festival..

divendres, 25 de març del 2011

Estrena del nou film de Mireia Ros

Mireia Ros
Mireia Ros estrena una semblança de l'alta burgesia que va fer possible la revolució industrial a Catalunya en la seva pel·lícula "Barcelona, abans que el temps ho esborri". El film és un retrat en primera persona d'una família de l'alta burgesia de la Barcelona del segle XX, els Baladía. De la mà dels records heretats per un dels seus descendents, Javier Baladía, la pel·lícula ofereix "un passeig irònic per la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX", ha explicat la seva directora. Els records de Javier Baladía traslladen a l'espectador als anys daurats d'una Barcelona despareguda. Entre els personatges del film:  Ramona Soler -tia Ramona- (1846-1923), una de les primeres dones empresàries de l'Espanya de principis de segle, que va aixecar el negoci familiar, la fàbrica tèxtil "La sala Badía" que governava a cop de pistola fins al punt que els treballadors la cridaven "l'amo". Per il·lustrar l'època, Ros ha recorregut a pel·lícules inèdites cedides per a l'ocasió pels descendents d'unes 30 famílies burgeses. La pel·lícula combina imatges d'arxiu, fotografies, quadres i filmacions documentals dels escenaris en els quals van transcórrer les vides de la família Baladía.

dijous, 24 de març del 2011

Guerín Premi "Ciutat d'Osca"


José Luís Guerín

El Festival Internacional de Cinema d'Osca atorgarà al director José Luis Guerín el premi "Ciutat d'Osca", en reconeixement a la seva obra, amb la qual ha aconseguit diluir la frontera entre la ficció i el documental.El XXXIX Festival d'Osca,  se celebrarà del 3 a l'11 de juny proper. El certamen destaca que la trajectòria de Guerín està marcada per la seva voluntat de fugir de les convencions i per una combinació de domini i atzar, a més d'una absoluta llibertat creativa. Guerin, és Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya (1999) i Premi Nacional de Cinematografia (2001).

dimecres, 23 de març del 2011

Cannes 2011


Robert De Niro serà el president del jurat oficial de la 64 ª edició del Festival de Cannes i el director Michel Gondry presidirà el Jurat de curts. A la programació -encara per confirmar- "The Tree of Life" de Terence Malick, La piel que habito de Pedro Almódovar, On the Road de Walter Salles, Habemus papam de Nani Moretti, i Le Havre de Aki Kaurismaki.